Catarsi per escrit

Dia 34. Catarsi és el nom que els membres de les Ter-Cat (Tertúlies Catalanes de ciència-ficció, fantasia i terror) han escollit per batejar el nou fanzine que pretenen publicar periòdicament. El fanzine vol omplir el buit que han deixat altres publicacions dins el panorama literari de gènere fantàstic en català. Catarsi serà doncs una publicació que inclourà entrevistes, notícies i sobretot relats. Ara com ara està oberta la recollida d'originals per a aquest primer número de la publicació. Els originals han de ser relats d'unes 6.000 paraules com a màxim i que han d'estar inscrits dins qualsevol gènere fantàstic (ciència-ficció, fantasia o terror); tot i que també s'acceptaran altres formats, com el còmic, el teatre etc... Els promotors d'aquest fanzine volen que la publicació vegi la llum per Sant Jordi. Els vostres relats els podeu enviar a l'adreça catarsifanzine@gmail.com.

Munné publica un recull de contes fantàstics

Dia 31. Antoni Munné-Jordà, guanyador del premi Juli Verne de ciència-ficció i dues vegades finalista del Sant Jordi, president de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia i director de la col·lecció d'aquest gènere de Pagès Editors, acaba d'editar un recull dels seus contes que porta per títol El mirall venecià (Pagès Editors). L'obra completa una altra selecció de contes experimentals, de títol Tresgressions, que va publicar fa quatre anys. El mirall venecià consta de 16 relats fantàstics (cinc d'inèdits) escrits els últims 35 anys. Podeu trobar més informació del llibre en aquest enllaç.

Ciència-ficció a la Viquipèdia

Dia 26. L'enciclopèdia on-line construïda a partir d'aportacions dels internautes i coneguda com la Viquipèdia dedica una extensa entrada a parlar de la història de la ciència-ficció. La Viquipèdia analitza l'evolució del gènere des del seu naixement el segle XIX fins a l'actualitat. En destaca obres i autors, terminologia i com s'ha expressat en els diferents mitjans, tant escrits com audiovisuals. L'entrada és molt generalista i tracta sobretot d'autors nord-americans, però s'hi poden trobar referències i enllaços a autors catalans com Manuel de Pedrolo o Frederic Pujulà. És especialment interessant un detallat llistat de films de totes les èpoques i inclou una relació d'enllaços a webs en català sobre ciència-ficció.

Més sobre la trobada de Vilanova

Dia 18. Avui El Punt publica a la secció de Punt de Vista de les edicions de les comarques de Barcelona un article curt de Pere Agramunt sobre la Trobada de ciència-ficció que va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú organitzada pel Foment Vilanoví. És una de les poques referències que he pogut trobar a la premsa d'aquesta trobada.

La pedra Nefolita i l'Etapa Groga

Dia 16. Ja és al carrer el novè número de la revista gràfica l'Etapa Groga, que només es pot obtenir per Internet demanant la subscripció (sense cap cost) a l'adreça etapagroga@ya.com. En aquest número l'il·lustrador i escriptor Miquel Rof ens parla de la Nefolita, la pedra núvol. Els orígens d'aquest descobriment científic, englobat en la basta cultura abúrica, es troba a Rotterdam, a la segona meitat del segle XVII. En el seu relat, trenat a partir de la basta documentació que és a mans del badaloní Rof, ens explica com el mineral levita a partir de l'aplicació d'energia elèctrica. Tanmateix clou aquesta apassionant història fent esment de diversos descobriments arqueològics que fan suposar que la pedra en qüestió té 15.000 anys d'antiguitat. No us avanço més novetats. Demaneu l'Etapa Groga. I si voleu saber més sobre la cultura abúrica demaneu-li que us faci arribar els vuit números anteriors.

El perquè de tot plegat

Dia 14. Aquests últims dies m'estic adonant, potser la resta ja ho sabíeu, que el món universitari és el que està actuant com a aglutinador de tot allò que fa referència a la paraciència i, evidentment, a la ciència en si mateixa. Si ahir apuntava la tasca de la UPC en el camp de la ciència-ficció, avui us escric per apuntar la iniciativa d'una altra universitat, la Rovira i Virgili de Tarragona en col·laboració amb l'Ebresfera. Serà en el marc de la Biblioteca Municipal de Roquetes (Terres de l'Ebre) que el blocaire ebrenc Daniel Closa presentarà un llibre el pròxim 31 d'agost amb preguntes i respostes científiques sobre fets que formen part de la nostra vida quotidiana i del nostre entorn. Respostes a preguntes que potser no ens hem fet com: per què la xocolata ens agrada tant? i d'altres que fugen una mica del nostre dia a dia com: què tenen a veure els vampirs amb el càncer? El llibre l'edita la pròpia universitat, té un preu de venda de 12,50 euros (IVA inclòs) i es pot comprar directament a la plana web de la universitat. També podeu anar al bloc Centpeus per fer un tast de les coses que explica Closa al seu llibre, titulat Blocs de ciència. De fet, l'origen del llibre es troba en els apunts d'aquesta ciència de les petites i grans coses que Closa recull al seu bloc, tal com explica el creador del Bauen bloc. En aquestes explicacions científiques hi ha la llavor del que després es pot arribar a convertir en fantasia...

Un espai per publicar a la xarxa

Dia 9. Segur que hi ha moltes altres webs per l'estil, però rebo informació de JoEscric.com, un portal d'Internet fill de la Fundació Cabana, que ja ha publicat més de 3.000 obres a la xarxa de 500 autors diferents. Diuen els seus creadors que aquest portal creat el 2002 és per la quantia d'obra publicada un referent a la xarxa de l'obra literària escrita en català. Pel que ens convé, destacar que disposa d'un apartat específic dedicat a la novela de ciència-ficció prou interessant. Entre les darreres novetats incorporades al seu fons on-line hi ha precisament una obra d'aquest gènere, la titulada La Reina, obra del manresà Josep Maria Repullés Pey, un relat de ficció ambientat a Egipte. Si teniu coses per publicar, ja heu trobat un forat de món on poder fer-ho!

Biblioteca de ciència-ficció

Dia 7. Sota el nom de Biblioteca del Kraken, trobem a la xarxa una web que ens ofereix recensions d'alguns dels principals llibres de ciència-ficció que s'editen en el nostres país. La majoria són traduccions de publicacions d'altres idiomes. La web, activa des de l'any 2003, també informa de les diverses novetats en el mercat en llengua castellana. Les publicacions estan subdivides en gèneres (ciberpunk, tecnologia, space-opera i altres) per localitzar millor el que volem buscar. Un cop més aquesta web serveix per constatar l'inexplicable dèficit de literatura de gènere escrita en llengua catalana.

Descobrir la cultura abúrica

Dia 5. L'historietista badaloní Miquel Rof és una d'aquestes persones inquietes que sempre cerca noves expressions i històries. Remenant remenant ha trobat els orígens d'una cultura que ens ha passat totalment desapercebuda, la cultura abúrica, però que sembla ser molt coneguda fora d'aquí. En Miquel, està donant sortida a aquest coneixement recuperat del túnel del temps mitjançant la publicació digital l'Etapa Groga, de lliure circulació.
Ja fa cap a mig any que en Miquel Rof va començar la distribució a la xarxa mitjançant correu electrònic de la publicació l'Etapa Groga que aquest mes arribarà al número 8. No va ser fins al tercer número que l'historietista i agitador cultural ens va descobrir què és l'aburitat; allò que ell defineix com "una ciència especulativa ideada al segle XVIII per Herve Budeau a partir de textos de Badí d'Orgaló (s.XVI), i que té com a objectiu descriure l'univers" [sic]. L'aburitat treballa sobre la hipòtesi que l'univers existeix "gràcies a un principi estàtic (oblícula) que interacciona amb un o diversos principis actius (omniúcules)" [sic]. L'univers transcendeix l'home i la tecnologia, segons aquesta ciència, cosa que ens porta a la conclusió que l'univers en si mateix funciona de manera autònoma, i que l'home en la seva infinitesimalitat no pot modificar res d'allò que l'univers és o fa. Podríem pensar que aquest concepte, conegut com a Densitat Abúrica, no té cap influència sobre nosaltres, però la gràcia del que va descobrir Budeau i que ens recupera Rof és que la transcendència de l'univers és de tals dimensions que no podem escapar a la seva influència, que es manifesta en diversos paràmetres de la nostra vida.
És una història apassionant, aquesta de l'Aburitat, que podeu anar descobrint per vosaltres mateixos si decidiu subscriure-us gratuïtament a la publicació digital (demaneu-la a etapagroga@ya.com) editada amb rigorositat científica i estilística, dins dels paràmetres que regeixen tot allò que ens sembla real però que en el fons és fruit de la ment humana, un concepte fonamental per entendre l'Aburitat. Una reflexió que, d'altra banda, ara us pot semblar críptica però que hauríem de fer més sovint sobre el nostre entorn, on moltes vegades res és el que sembla inexactament.
Heu de saber que, a més, Rof ha posat en marxa recentment "El Noticiari Abúric", que vol ser un full informatiu al voltant de L'Etapa Groga. No tindrà una periodicitat concreta i la seva extensió sempre serà d'una pàgina. D'aquesta manera els lectors de l'Etapa Groga sempre seran els primers en assabentar-se de qualsevol notícia abúrica que es doni arreu del món. El Noticiari el podeu demanar a la mateixa adreça electrònica.


Foto: reproducció de la portada del 3er número de l'Etapa Groga. No us puc incloure el números en PDF perquè excedeixen el "pes informàtic" que pot suportar el bloc. Les haureu de demanar a l'adreça que us he indicat unes línies més amunt.

El 2084, segons Paper de Vidre

Dia 3. Porto molt sense escriure en la meva bitàcola. Faig propòsit d'esmena. La mar es tranquil·la i em permet recuperar temps perdut. La màquina funciona. Començo a explorar aquest gran món desconegut de la ciència-ficció en català. He fet una troballa. És la publicació coral Paper de vidre, que ha dedicat el seu darrer número al futur. Ha proposat als seus col·laboradors, gent que escriu en línia, que faci un exercici de futurologia. El tema: el 2084. Un homenatge a George Orwell. La portada és un còmic de Luis Mata. L'inventor Pep Torres parla d'aquest futur que ha estat dissenyat «pel nostre bé». Dins, 54 planes d'històries que us podeu descarregar en PDF. Una bona entrevista a Josep Maria Espinàs un escriptor que sintentitza passat i present en el futur, fent bona la dita que el present és el passat del futur.